la_importancia_sofa_sensellar_feminitzacio_caritas_barcelona_ok

#NingúSenseLlar

Els rostres femenins del sensellarisme

Viure al carrer s’ha considerat i es continua considerant una problemàtica que afecta majoritàriament als homes però no es pot obviar que l’11% de les persones que viuen en situació de sensellarisme són dones

“Tenia ja quaranta anys i molts traumes greus sobre el meu cap. No sentia amor en el meu entorn i no podia suportar tant de dolor.

Em vaig enfonsar i em va donar una depressió tan gran que no la vaig poder controlar. Em va començar a fallar el cap… i vaig començar a gastar més del que podia. No sabia què fer. Vaig acabar trobant-me sense diners i amb molt dolor dins meu.

Un dia, vaig tancar la porta de casa meva, la que no podia pagar, i vaig sortir a caminar… Amb allò posat, sense rumb. No sabia on anar. Les amistats m’havien fallat. La família, també.

Vaig caminar i caminar fins que l’esgotament es va apoderar de mi. Estava destrossada per dins i per fora. Em feia vergonya, em feia por, però vaig haver de dormir al carrer.

El carrer és sobretot por, falta d’higiene. Anar-te a dormir amb l’estómac buit i despertar-te igual. És una desesperació.

Tot i que no era gaire conscient, sabia que estava fent les coses malament. Així que vaig demanar ajuda. A Càritas vaig trobar tot allò que abans no havia tingut: recolzament, amor i força per a seguir endavant.
Afortunadament fa quatre anys que gaudeixo d’un pis per a mi sola. Tinc el meu sofà, el meu sofà!, que em serveix per gaudir de la tranquil·litat de l’espai. Quan arribo a casa em poso roba còmoda i em sento en ell valorant tot el que la vida m’ofereix.

És asseguda al meu sofà com puc recordar la meva vida passada, caminant pels carrers, sense rumb, amb el cap perdut… i gaudir del meu present, caminant pel camí que jo mateixa he escollit”.

dades3

956

persones dormen als carrers de Barcelona

INVISIBLES-APARCADOS-landing

11%

de persones sense llar són dones

foto-campanya-dada-2

24,2%

de les dones que viuen al carrer han patit algun tipus d’agressió sexual

Què tenen en comú les dones sense llar?

Aquest testimoni és real i pertany a la Marisa, que va viure al carrer durant un any i mig. Ara té 62 anys però admet que és molt més feliç que als 30. Ella és una de les cares femenines del sensellarisme. I és que, malgrat que la pobresa tingui rostre de dona, el sensellarisme es considera una problemàtica que afecta majoritàriament a homes. El número de dones al carrer és menor (11%) però es troben en una situació de risc major i s’afronten a majors discriminacions. Quines problemàtiques concretes viuen les dones?
  • Major incomoditat per cobrir les necessitats relatives a la higiene.
  • Sensació molt acusada d’inseguretat. Aquelles dones que han viscut en períodes més o menys curts en situació de carrer relaten situacions d’assetjament.
  • Falta d’intimitat.
  • Sensació de fracàs personal per la ruptura de les relacions familiars i/o per abandonament del seu rol de cuidadora en l’àmbit domèstic.
Des de Càritas Diocesana de Barcelona vetllem perquè totes aquelles persones amb recursos insuficients –tant econòmics com personals–, puguin gaudir d’una llar: un espai assequible i estable on puguin assentar la seva vida i se sentin a gust. Treballem i treballarem perquè el lema “ningú sense llar” sigui una realitat. T’hi apuntes?
Col·labora amb nosaltres

Fes un donatiu

També pots fer els donatius en aquestes entitats de crèdit:
EMERGÈNCIA COVID-19: ES83 2100 5000 5002 0022 7591
ES12 2100 0965 5102 0001 0269 LA CAIXA
ES59 0081 0603 0600 0106 2212 SABADELL ATLÀNTIC
ES59 3025 0002 4014 3327 0208 CAIXA D’ENGINYERS
ES46 0182 6035 4100 0075 7164 BBVA

Si fas una transferència envia'ns les teves dades personals i el comprovant de la transferència a atenciodonant@caritas.barcelona

"Quan vius al carrer et falta tot. No hi ha intimitat. No veus un lloc còmode on passar l’estona. No tens menjar."

Marisa

imatge de tancament

Un no per a ningú

Simple Share Buttons