Un antídot envers la solitud

L’Adelina viu sola. Fa deu anys que el seu marit va morir i des d’aleshores intenta ocupar el seu temps amb activitats lúdiques i passejades.

De fet, a les 8 del matí ja està en peu i, en poc menys de mitja hora, ja està esperant que obrin les portes del centre on hi va cada dia. Allà coincideix amb algunes companyes: les hores passen entre el parxís, la gimnàstica i el ganxet. Quan s’adona, ja és l’hora de dinar. Menja poc, el seu cos no li en demana més. Com dina al centre de dia, quan ja ha acabat, s’acomiada de les companyes i se’n va a caminar. Des del Raval fa un passeig fins a la Monumental. Allà s’atura a descansar i, de nou, com si no hagués fet ni una passa, engega el camí de tornada. No té pressa, a casa ningú l’espera. Quan arriba al seu pis, la televisió és la seva única companyia. Seu al sofà i s’evadeix les hores que li queden fins anar a dormir. La història es repeteix dia rere dia.

Com l’Adelina, l’Eugenio, la Maria, la Marcela i el Gabriel també pateixen soledat no volguda. De fet, no són els únics: més de 175.000 persones majors de 65 anys afirmen sentir-se soles a Catalunya.

No ho permetis. Col·labora perquè els puguem oferim un antídot contra la soledat.