Precarietat laboral: no som números, som persones

Sona el despertador i toca anar a la feina. Un acte tediós per a alguns però un anhel per a les persones que volen treballar però no poden.

Les dades presentades en la darrera Enquesta de Població Activa (EPA) demostren que el mercat laboral actual es caracteritza per elevats índexs d’atur (458.700 aturats a Catalunya), precarietat de les xarxes de protecció social (especialment pel que fa a les cobertures per desocupació i la quantia de les pensions), baixos salaris i dificultats per conciliar vida laboral i familiar. La precarietat, per tant, continua: 90.600 llars sense ingressos, 22,3% de taxa de parcialitat femenina i 50% de persones amb jornada parcial que volen treballar més hores però no troben feina.

Però aquestes dades no són només números. Darrere d’aquestes situacions s’amaguen històries personals de frustració i inseguretat, com la Clara. Originària de Colòmbia, porta 12 anys a casa nostra. Tota la vida ha treballat com a dependenta però des de fa uns anys ha fet tasques de neteja. Encadena un contracte rere un altre, contractes de dies, d’hores. Unes condicions impossibles. Guanya 2,5€ per hora treballada.

Però la Clara no és l’única persona que pateix una situació de precarietat. Segons l’informe Vides precàries. Quan la precarietat ho envaeix tot, el 100% de les persones que atenem a Càritas viuen, de primera mà, la precarietat laboral. Especialment, els joves, les persones majors de 55 anys i les dones amb fills a càrrec. Aquests perfils són els que més pateixen les conseqüències d’un mercat de treball precari. Per això, hem omplert Barcelona amb siluetes que visibilitzin que encara hi ha molta feina per fer en matèria laboral i que la manca d’oportunitats i la precarització dels llocs de treball són conseqüència directa de la crisi econòmica en la qual encara estem immersos.

La precarietat ho envaeix tot però, des de Càritas, volem acabar amb ella i promoure el Treball Decent. Ajuda’ns a fer-ho possible!