Una elecció de vida

Ningú hauria de triar entre menjar correctament o pagar un lloguer. Entre pagar subministraments o deixar els infants al menjador escolar.

La Raquel té 25 anys i un fill de 3. Va perdre la feina i va cobrar la prestació d’atur però ara ja no hi té dret i ingressa només 430€ de l’ajuda familiar. D’aquests diners, 310€ ja els destina a una habitació de relloguer. Per tant, li queden 120€ per passar el mes. Aquí comença una elecció impossible però vital. Què pagues amb els diners restants? Habitatge? Alimentació? Roba? Escola? Activitats culturals o d’oci? Com la Sandra, són milers les persones que es troben en aquesta situació insostenible.

Amb un atur elevat, prestacions socials insuficients i treball precari, hi ha cada vegada més famílies amb dificultats per cobrir les seves necessitats bàsiques. El menjar i l’habitatge són les dues mancances més tangibles i comunes. La majoria de persones que s’adrecen a Càritas és per una d’aquestes dues raons. Fan una primera demanda de “no tinc per menjar” o “no tinc on viure”, però darrere de tot això s’amaguen encara més dificultats.

I és que les necessitats bàsiques van més enllà de la subsistència, és a dir, de l’alimentació i l’habitatge. Ajudar a la subsistència de les persones és important però per al desenvolupament de l’individu ho són tant o més la protecció, l’afecte, l’enteniment, la participació, l’oci, la creativitat, la identitat, la llibertat…

Al cap i a la fi, les necessitats humanes són universals i no s’haurien de jerarquitzar. Tenir cobertes les necessitats bàsiques és un dret i, per tant, ningú hauria de veure’s obligat a escollir.

Col·labora perquè tothom pugui tenir cobertes les seves necessitats. Fes un donatiu.